Nosaltres, les persones, som éssers socials que vivim i necessitem viure dintre d’una societat. Per a poder desenvolupar-nos i realitzar-nos en aquesta, hem de fer ús del llenguatge. Com digué Urrutia, J. (1990:9): “L’existència de la comunitat exigeix la comunicaió. Perquè dues persones constituisquen una comunitat cal que s’hagen posat en contacte a través de qualsevol sistema de comunicació. Una comunitat té sempre unes normes rectores que estableixen la relació entre els seus membres. Perquè un nou membre les conega és precís també comunicar-li-les.”
L’acte de comunicació no té perquè establir-se sempre mitjançant la paraula. La indumentària que portem, una mirada, una carícia, un somriure... ens poden aportar una informació que moltes vegades el llenguatge verbal no ens pot transmetre. Això mateix afirmà l’antropòleg Edward Sapir: “Responem als gestos de forma especial ja que són un codi que ningú ha acordat, però que tothom entenem.” Els psiquiatres per exemple, estudien i interpreten l’ús que en fem de l’espai al comunicar-nos i la nostra forma d’actuar.
En aquest treball anem a centrar-nos en les tribus: emos, heavies, skins i rastafaris que hi ha a l’actualitat i relacionar-les amb la comunicació no verbal.
INTRODUCCIÓ. ORÍGENS.
- L’origen del terme emo ve de la paraula anglesa “emotional”, per tant quan diem que algú és emo estem parlant d’una persona que exalta les seues emocions. Normalment s’atribuïa emo a un estil definit i concret de música. Aquest estil naixé al final dels anys 80 procedent del post hard-core però el sou so era més lent i melòdic. Les cançons parlaven de l’amor, l’odi i la desil·lusió per la vida i les ultilitzaven per transmetre força i ànim davant qualsevol situació injusta. Per manifestar bé els seus sentiments feien una música on predominaven els canvis de ritme. A mitjans dels anys 90 aquest gènere musical anà rebent influències de sons d’estil post-rock i math rock. A finals d’aquest any l’emo es semblava més al rock alternatiu i al pop punk. A causa dels continus canvis, l’essència del gènere musical que aparegué a finals del 80 es veié substituida per una altra comercial.
- El terme heavy metal literalment vol dir metall pessat. Fou un gènere musical procedent del rock que sorgí a finals dels anys 60 i a pricipis de la dècada dels 70 als Estats Units i al Regne Unit. El grup heavy més important i que més influencià aquest moviment fou el Black Sabbath. Poc temps després del naixement d’aquest nou gènere musical, una milionada de gent s’aficionà a escoltar cançons heavies i a tindre un estil de vida conseqüent amb aquestes.
- Els avantpassats dels skinsheads són una barreja de mods i rude boys. A Jamaica, aquests últims estaven compostos per treballadors de classe mitjana i baixa. A les nits, a l’acabar de treballar es reunien en clubs o bars per escoltar música ska i beure alcohol. Gran part dels jamaicans varen anar a Gran Bretanya en busca de treball quan el seu país s’independitzà d’aquest. Llavors establiren l’ska i l’estil dels rude boys, però a causa de la influència de la diversitat cultural que hi havia a la Gran Bretanya dels rude boys van sorgir els mods. Aquests nous rude boys assoliren noves caracterísitques com la seua obsessió pel futbol, la violència i la cervessa. Prompte començaren a denominar-se hooligans, supporters o skinhead. En aquesta època la joventut britànica va rebre una important onada d’inmigració procedent de les Antilles. Aquestes agravaren la violència entre la joventut i també va influir l’èxit d’Anglaterra en el mundial de futbol de 1996 que va provocar esclafits de violència contra els seguidors del clubs contraris.
-
El moviment Rastafari és un moviment, principalment religiós, que considera a l’emperador d’Etiopia Haile Selassie, abans anomenat el Príncep Ras Tafari, l’encarnació de Déu com a Rei, a Marcus Garvey, empresari jamaicà que fundà UNIA-ACL, l’encarnació de Déu com a Profeta i al Príncep Emmanuel Charles Edwards l’encarnació de Déu com a Summe Sacerdot, formant així la Santa Trinitat. El moviment, naixé a principis dels 30 quan certes cites bíbliques atribuïen la divinitat a Selassie i a partir del desig dels descendents d’esclaus negres de tornar a Àfrica, de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i els ensenyaments de l’organitzador Marcus Garvey que clamaba “ Àfrica per als africans i Europa per als europeus”. Aquesta visió de Garvey va fer que fora anomenat profeta pels fundadors del moviment. Així doncs, el Rastafarisme va sorgir de les classes treballadores de Jamaica i en defensa la Supremàcia Negra, el negre representa sempre el bé i mai el color de pell de les persones. Els Rastafaris també són coneguts per la música reggae, no obstant açò és erroni, ja que aquest estil de música no entra dins de l'Ordre Cremonial Rastafari. Aquest mite a circula gràcies a Bob Marley que en el seu estil de música reggae sempre alabava al poble de Jah, Déu del Rastafaris.
- Els Latin Kings van tindre el seu origen en EE.UU, van sorgir com una banda d'ajuda a inmigrants latinoamericans, la seu fí era aconseguir la integració completa dels estrangers. Però prompte la banda es va veure controlada per persones involucrades en assumptes de narcotràfic. Cap als anys 80, es va unificar i es van concretar les normes d'aquesta organització per dos presos (Fèlix Millet i Maximilano Lòpez) de la càrcel de Connecticut, que són considerats els creadors de dita banda. Els estaments es van repartir per tota la càrcel i així es va considerar ,abans dels 90 una de les bandes més perilloses i més importants dels EE.UU. Es caracteritza per la seua gerraquia interna, per l'agresivitat dels seus integrants i per la seua ràpida expansió a Europa durant els anys 90. Es considerada una banda molt perillossa i difiícil d'erradicar.
EMOS VESTIMENTA I ALTRES CARACTERÍSTIQUES.
L'estil de la roba que duen els emos prové de l'estil gòtic. Porten camisetes molt ajustades i curtes a ratlles i amb calaveres i dissenys una mica tètrics i sovint visten amb camises i corbates. Compren pantalons pitillos, és a dirm molt estrets. Combinen colors com el rosa, el roig i el fúcsia amb el negre que sempre hi està present, ja que amb aquest color manifesten que no es conformen ni que segueixen les " normes" que la societat imposa, que no es callen allò que tene per a dir, malgrat que la resta no pensen com ells. Un altre aspecte de la seua estètica que tenen mot en compte n'és el pentinat, que normalment és de color molt fosc. La majoria dels emos utilitzen el cabell per tapar-se un o els dos ulls. Això indica que hi ha parts de la realitat que no veuen justes i que preferirien no veure. A més a més, utilitzen molts complements amb formes de cors o esquelets, per exmple, per reforçar així la seua pròpia perspectiva del món. Com podrà deduir-se, els emos no es deixen portar per les modes del moment, vesteixen d'una manera totalment original, diferent i peculiar. D'aquesta manera, critiquen la unitat i homogeneitat de la societat en la què vivm, critiquen que les persones es comporten com a robots, sense pensar si alguna cosa els agrada o no, sinó que simplement se la posen perquè eixa peça de roba és tendència. Odien la superficialitat i les persones que miren sense veure, és a dir, aquelles que no són conscients o que no volen ser-ho de les coses que passen al seu voltant, que accepten els models imposats, que callen i actuen com a marionetes.
Per totes aquestes raons, ser emo no està molt ben vist. Hi circulen centenars de teories totalment falses contra ells. Com no és molt corrent veure un emo amb sobrepes, moltes persones diuen que els emos són anorèxics. A causa de que demostren els seus sentiments sense que els importe el què opine la gent d'ells i sovint, els xics es besen amb perosnes del seu mateix sexe i el mateix fan les xiques, molts ignorants creuen que els emos són homosexuals i més d'una vegada han arribat a rebre atacs homòfobs. Altres falses llegendes que es van escampant per ahí és que la seua vida sexual comença amb una edat molt avançada. L'odi contra els emos arriba fins a tal punt que existeixen persones oficialment declarades antiemos. Això és un clar exemple de què desplacem i rebutgem aquells que no són com allò que considerem el "normal", que no estan disposats a fer que sí amb el cap a totes les situacions cotidianes. De vegades, la paraula no és suficient per a transmetre tot allò que hi tenim guardat, ens recolzem amb la indumentàra, per exemple, per a reforçar els nostres conceptes, per a reconsedirar els nostres valors.
HEAVY METAL
Més enllà del fet artístic o musical el heavy metall, en molts aspectes, representa per als seus seguidors (metal·lers) una forma de vida o com a poc una actitud.
Dita actitud es reflecteix a més d'en la vestimenta, en una forma de parlar on impera molt vocabulari musical i tècnic sobre els instruments típics d'una banda d'heavy metall, qualitat sonora, etc.
Dintre d'aquest argot podriem afegir un increïble elenc de gestos, postures i simbologia com pot ser el distintiu símbol de la mà cornuda: dits índex i meniscs estirats, recollint els dits cor, polgar i anul·lar. Dit gest sembla que va ser estés per Ronnie James Dio, qui va copiar el gest que utilitzava la seva àvia per a fer fora els mals esperits. Durant la seva època amb Black Sabbath, una altra sèrie de patrons gestuals poden ser sacsejar el cap (independentment de la longitud del cabell) al ritme de la música. Dit gest ha produït el terme "Headbanger" (moure el cap) que defineix típicament al fan d'heavy metall sacsejant el cap en primera línia d'un concert.
Un altre tipus de gestos apareixen de la mà de la música. Encara que poc ballable, la música heavy metal comporta una sèrie de moviments que donen lloc a un rudimentari tipus de ball conegut com "slam". Dintre d'aquest tipus de gestos el més comú és fer que es toca un instrument (típicament la guitarra) en un gest que s'ha donat a anomenar "Air Guitar". El seguidor de heavy metal en la seva actitud més íntima és una persona amb un gran sentiment de companyerisme i de pertinença a un grup social que viu per i per a la música metal.
SKIN HEADS
Els Skins es tallen el monyo al cero, criticant així els hippies. (Són molt odiats pels skins heads). Com a calçat porten unes botes de la marca Doc Martens amb la punta d’acer.
No poden faltar els tirants que es duen agarrats als pantalons que simbolitzen la classe obrera, en contra oposició de la burgesia britànica. La Jaqueta Bomber negra la porten els xics, la roja les xiques y la blava els Skins puristes (No drogues, no alcohol...) ... Aquesta també s’adorna amb símbols nazis com esvàstiques y creus gammades.
Els cordons de les botes poden ser de diversos colors segons el tipus de eskin. Els cordons blancs son duts pels Skins heads (NP) o Skins “White power", que lluiten a favor de la supremacia de la raça blanca. Els cordons rojos també simbolitzen l’orgull blanc i són utilitzats per els membres del “Front nacional britànic” , Farsistes, Anarconazis (Anarquistes) i de vegades pels Red skins d’esquerra. Els cordons negres pertanyen als Sharp skins (Skins Head Againt The Racism Prejude) contra els prejudicis racials. Els cordons verds són duts pels SxE. Skins puristes. Els grocs els porten els Anarco skins , Anarquistes. Per finalitzar els cordons roses són duts pels Homo-skins (Homosexuals). Si parlem de pantalons, els seus preferits són els de combat, de la marca Sta. Prest o Levis y les camises y polos de la marca Fred Perry o Lonsdale. Per finalitzar son molt partidaris de portar tatuatges de esvàstiques, creus gammades, runes, el rostre de Hitler o “Crist skins” (Skins en una creu)
Els Skins utilitzen uns codis per comunicar-se, tan per parlar als foros com per a saber si un skin head no es un Fals Skin:
El nombre 14 : Indica les 14 paraules de Davis Lane (Pensament racionalista):"Deguem d'assegurar l’existència de la nostra raça i un futur per als xiquets blancs". (Debemos asegurar la existencia de nuestra raza y un futuro para los niños blancos).
El nombre divuit: Indica la primera i octava lletra de l’alfabet . “A” i “H” ( Adolf Hitler)
El nombre vuitanta vuit: Simbolitza la octava lletra de l’abecedari. “H” i”H” ( Heil Hitler). Per finalitzar la marca preferida del skins es Lonsdale (Lonsdale), perquè les seves inicials coincideixen amb el partit nazi NSDA. Així es poden comunicar sense que ningú s’adone de que es refereixen al partit polític en lloc de la marca de roba. També quan es saluden en llocs públics no segurs, és a dir, llocs rodejats de molta gent no skin, es diuen a cau d’orella “Heil Hitler”. Si es un lloc segur, a part de saludar-se dient “Heil Hitler”, també alcen el braç, com feien per a saludar a Hitler.
RASTAFARIS
El moviment Rastafari, està absolutament ple de simbolismes que, si són entesos, permeten un llenguatge no verbal. Així doncs, els colors de la típica bandera Rastafari ( tres bandes: una roja, una groga (or) i altra verda) no foren elegits a l'atzar: el roig, representa la sang del màrtirs; el groc la riquesa i la prosperitat del poble d'Àfrica; el verd la terra i la vegetació, coses molt apreciades per aquestes persones. D'aquesta manera, tampoc el seu ordre és aleatori; el roig, que representa la sang sempre ha de estar dalt, ja que quan la sang està per baix de la terra ( verd ) representa la mort.
També, altre tret molt característic dels Rastafaris com són les seues rastes (dreadlocks) no són ni molt menys un simple pentinat, no obstant no és res universal ni exclusiu als practicants de la religió. Aquest pentinat està recolzat pel vers del llibre de Levítics: "No mostraran calvície sobre els seus caps, ni s'afeitaran l'extrem de les seues barbes, ni es faran talls en la seua carn", per aquesta raó és usat com a vot per al seu Déu, Jah, i a més és una demostració d'unió amb aquest.
Llunt del que la gent pot pensar, tampoc el consum de cannabis (conegut com ganja o herba sagrada) és ultilitzat per al plaer propi ni per vici. És una ajuda a la meditació i a la introspecció religiosa, és a dir, si fumen serà per meditar i reflexionar, com he dit abans, no ho fan en cap momento per plaer propi, sino interior.
A més, un autèntic Rasta, mai ingerix aliments que hagen sigut processats químicament, asoles naturals i no enllatats. Els aliment es serveixen de la forma menys manipulada possible: sense sals o condiments artificials. També, prohibeixen menjar carn de porc, ja que aquest és el netejador de la terra. De la mateixa manera, no poden ingerir carranc, llagosta o camaró, ja que aquests són els netejadors de la mar.
LATIN KINGS
Xics: Solen vestir pantalons amples, de combat que simbolitzen la seua predisposició a la baralla i la seua valentia,amb samarretes holgades i quasi sempre de colors negre i groc, de complements utilitzen gorres i joies d'or, sobretot cadenes i anells de tamanys molt grans.
Xiques: Normalment visten amb roba ajustada i amb escots prominents,per a agradar i atraure al seu rei, però de vegades (quant van de combat) visten de forma pareguda als xics, també es bassen en el negre i el groc com a colors significatius.També solen portar joies molt cridaneres.
El negre representa el respecte i la leialtat cap al seu rei o reÏna, el pas del temps i l'oblit de les coses roÏns del passat, la història Llatinoamericana i la mort dels seus "germans". Mentre que el color gorc, o l'or, representen la glòria del futur, la prosperitat, la salut , l'ànsia per millorar i la vida.
Els latin kings es saluden possant-se la mà dreta al cor amb el puny tancat i deprés fent la corona de tres puntes amb la mà. Aquests símbols només entesos pels membres de l'organització signifiquen: el puny tancat simbolitza els secrets guardats i la corona de tres puntes és una forma de rendir culte i de mostrar respecte pel seu rei o reina (el cap de la banda). Mentre fan aquestos gestos reciten: "Amor de Rei. Jo vinc cap a tu amb el meu puny dret sobre el meu cor, amb tota la meua sinceritat, fins 360º, fort, rei sabi, amb honor, obediència, sacrifici i rectitut". Aquesta frase està plena de siginificats no verbals ocults:
Puny dret: La mà dreta representa respecta i fidelitat, el puny tancat sinceritat i confiança.
360º: Vol dir en totes les direccions et seré fidel, el cercle simbolitza la forma geomètrica més perfecta i ells s'identifiquen amb ella.
Rei: Cap de la banda al que hi ha que rendir culte, respectar i sobretot obeir cegament, es considera una autoritat.
Altres trests característics no verbals dels Latin Kings són:
La corona, és símbol de poder, respecte al rei i identitat.
El número dels Latin Kings és el 5, ja que és la perfecció del microcosmos i la seua figura secreta és el pentagrama o estrel·la de cinc puntes. També se li relaciona amb l'home, 5 sentits, 5 dits,5 extremitats.
El lleó és el rei dels animals, un símbol generalment revestit de significat solar, per la seua força, valor, agresivitat, color dorat i la melena del mascle. El seu color el vincula amb el Sol i amb l'or.
El diamant és la més preciosa de les pedres precioses. Es símbol del Sol, la llum i el resplandor Només se li atribueixen propietats positives, va ser molt apreciat com a joia de la corona i com a talismà.
CONCLUSIÓ
Com em pogut veure amb totes les diferents tribus que hem esmentat, no sols fem ús del llengutage verbal. Dins del llenguatge no verbal, hi ha tota una sèrie de "dialectes", de normes, de símbols molt importants, que serveixen com a forma de comunicació entre persones que entenguen dits símbols. A més a més, cal desmentir aquell pensament que creu que el llenguatge verbal és l'únic que ens serveix per comunicar-nos. El llenguatge no verbal és tan important com la paraula, no hi ha un més important que un altre, sinó que tots dos es complementen per a que puguem interpretar de manera correcta la infromació que algú ens vol transmetre. Hem d'aprendre a utilitzar el nostre cos per a fer llenguatge no-verbal, i així aconseguir una gran diversitat de comunicació entre els èssers humans.
